Traducció d'Andreu Vidal |
||
POEM WRITTEN AT MORNING |
|
A sunny day's complete Poussiniana
Divide it from itself. It is this or that
And it is not.
By metaphor you paint
A thing. Thus, the pineapple was a leather fruit,
A fruit for pewter, thorned and palmed and blue,
To be served by men of ice.
The senses paint
By metaphor. The juice was fragranter
Than wettest cinnamon. It was cribled pears
Dripping a morning sap.
The truth must be
That you do not see, you experience, you feel,
That the buxom eye brings merely its element
To the total thing, a shapeless giant forced
Upward.
Green were the curls upon that head.
Divide it from itself. It is this or that
And it is not.
By metaphor you paint
A thing. Thus, the pineapple was a leather fruit,
A fruit for pewter, thorned and palmed and blue,
To be served by men of ice.
The senses paint
By metaphor. The juice was fragranter
Than wettest cinnamon. It was cribled pears
Dripping a morning sap.
The truth must be
That you do not see, you experience, you feel,
That the buxom eye brings merely its element
To the total thing, a shapeless giant forced
Upward.
Green were the curls upon that head.
5
10
15
POEMA ESCRIT AL MATÍ |
|
Una poussiniana completa de dia assolellat
divideix-la de si mateixa. És això o allò
i no ho és.
Per la metàfora pintes
una cosa. Així, la pinya era una fruita de cuiro,
una fruita per al peltre, espinosa i palmerada i blava,
perquè la servissin homes de gel.
Els sentits pinten
per la metàfora. La fruita era més fragant
que la canyella més húmida. Eren peres macades
degotant una savia matinal.
La veritat ha d'ésser
que no veus, que experimentes, sents,
que l'ull ben dotat porta només el seu element
vers la cosa total, un gegant informe forçat
cap amunt.
Verds eren els rínxols sobre aquell cap.
divideix-la de si mateixa. És això o allò
i no ho és.
Per la metàfora pintes
una cosa. Així, la pinya era una fruita de cuiro,
una fruita per al peltre, espinosa i palmerada i blava,
perquè la servissin homes de gel.
Els sentits pinten
per la metàfora. La fruita era més fragant
que la canyella més húmida. Eren peres macades
degotant una savia matinal.
La veritat ha d'ésser
que no veus, que experimentes, sents,
que l'ull ben dotat porta només el seu element
vers la cosa total, un gegant informe forçat
cap amunt.
Verds eren els rínxols sobre aquell cap.
5
10
15
Bacanal davant de l'estatua de Pan, 1633-34 Musée du Louvre, París |
||
Paisatge amb Polifem, 1648 Museu de l'Ermitage, San Petersburg |
||
Paisatge amb Sant Joan a Patmos, 1649 The Art Institute, Xicago |
||
Paisatge amb Orió cec cercant el sol naixent, també anomenat Paisatge amb Orió i Diana, 1658 Metropolitan Museum of Art, Nova York |
||
(Or) Wallace STEVENS, Parts of the World, Nova York: Alfred E. Knopf, 1942. |
||
Wallace Stevens (1879-1955) at the Modern American Poetry site. Compiled and prepared by Edward Brunner, John Timberman Newcomb, and Cary Nilson. |
||
