Traducció de Roser Berdagué |
||
THE ROSE IS OBSOLETE |
|
The rose is obsolete
but each petal ends in
an edge, the double facet
cementing the grooved
columns of air - The edge
cuts without cutting
meets - nothing - renews
itself in metal or porcelain -
whither? It ends -
But if it ends
the start is begun
so that to engage roses
becomes a geometry -
Sharper, neater, more cutting
figured in majolica -
the broken plate
glazed with a rose
Somewhere the sense
makes copper roses
steel roses -
The rose carried weight of love
but love is at an end - of roses
It is at the edge of the
petal that love waits
Crisp, worked to defeat
laboredness - fragile
plucked, moist, half-raised
cold, precise, touching
What
The place between the petal's
edge and the
From the petal's edge a line starts
that being of steel
infinitely fine, infinitely
rigid penetrates
the Milky Way
without contact -lifting
from it - neither hanging
nor pushing -
The fragility of the flower
unbruised
penetrates space
but each petal ends in
an edge, the double facet
cementing the grooved
columns of air - The edge
cuts without cutting
meets - nothing - renews
itself in metal or porcelain -
whither? It ends -
But if it ends
the start is begun
so that to engage roses
becomes a geometry -
Sharper, neater, more cutting
figured in majolica -
the broken plate
glazed with a rose
Somewhere the sense
makes copper roses
steel roses -
The rose carried weight of love
but love is at an end - of roses
It is at the edge of the
petal that love waits
Crisp, worked to defeat
laboredness - fragile
plucked, moist, half-raised
cold, precise, touching
What
The place between the petal's
edge and the
From the petal's edge a line starts
that being of steel
infinitely fine, infinitely
rigid penetrates
the Milky Way
without contact -lifting
from it - neither hanging
nor pushing -
The fragility of the flower
unbruised
penetrates space
5
10
15
20
25
30
35
40
45
LA ROSA ÉS OBSOLETA |
|
La rosa és obsoleta
però cada pètal s'acaba en
una vora, el filet doble
aglutina les estriades
columnes d'aire - la vora
talla sense tallar
Troba - res - es renova
en metall o porcellana -
on? s'acaba -
Però si s'acaba
l'inici ha començat
per això fer un ram de roses
esdevé geometria -
Més clara, més precisa, més tallant
representada en majòlica -
el plat trencat
vidriat amb una rosa
En algun lloc l'enteniment
fa roses de coure
roses d'acer -
La rosa duia pes d'amor
però l'amor ja s'ha acabat - el de les roses
És en la vora del pètal
que l'amor espera
Crespa, feta per vèncer
la pesadesa - fràgil
arrencada, humida, mig gofrada
freda, definida, entendridora
Què
El lloc entre la vora del
pètal i el
De la vora del pètal arrenca una línia
que essent d'acer
infinitament fina, infinitament
rígida penetra
la Via Làctia
sense contacte - alçant-se'n -
ni penjant-ne
ni empenyent -
La fragilitat de la flor
il·lesa
penetra l'espai
però cada pètal s'acaba en
una vora, el filet doble
aglutina les estriades
columnes d'aire - la vora
talla sense tallar
Troba - res - es renova
en metall o porcellana -
on? s'acaba -
Però si s'acaba
l'inici ha començat
per això fer un ram de roses
esdevé geometria -
Més clara, més precisa, més tallant
representada en majòlica -
el plat trencat
vidriat amb una rosa
En algun lloc l'enteniment
fa roses de coure
roses d'acer -
La rosa duia pes d'amor
però l'amor ja s'ha acabat - el de les roses
És en la vora del pètal
que l'amor espera
Crespa, feta per vèncer
la pesadesa - fràgil
arrencada, humida, mig gofrada
freda, definida, entendridora
Què
El lloc entre la vora del
pètal i el
De la vora del pètal arrenca una línia
que essent d'acer
infinitament fina, infinitament
rígida penetra
la Via Làctia
sense contacte - alçant-se'n -
ni penjant-ne
ni empenyent -
La fragilitat de la flor
il·lesa
penetra l'espai
5
10
15
20
25
30
35
40
45
Roses, 1914 Juan Gris Col·lecció particular |
||
(Or) The Collected Poems of William Carlos Williams, Volume 1: 1909-1939, A. WALTON LITZ y Christopher MACGOWAN (eds.), Nueva York: New Directions, 1986. |
||
L'Armory Show de 1913 fou la primera gran exposició d'art modern realitzada als Estats Units. Batejada oficialment amb el nom d' Exposició Internacional d'Art Modern, és coneguda com Armory Show pel lloc on es va celebrar, l'edifici de l'antic arsenal del 69è. Regiment a Nova York. L'exposició va presentar un extens panorama dels corrents més importants de l'art europeu dels darrers cent anys, des de Goya, Delacroix i Courbet fins a les noves tendències cubistes i abstractes, passant pels impressionistes i els post-impressionistes. Les més de 1.600 obres exposades incloïen pintures i escultures de Vincent van Gogh, Paul Cézanne, Georges Seurat, Auguste Rodin, Paul Gauguin, Henri Matisse, Pablo Picasso, Georges Braque, Constantin Brancusi i Vassili Kandinski. Moltes obres, com el Nu baixant una escala de Marcel Duchamp, foren rebudes amb indignació pel públic i per la crítica, educats en el gust tradicional per la figuració i el realisme. L'Armory Show va tenir un profund efecte en molts literats i artistes nord-americans. William Carlos Williams recordava en la seva autobiografia (1951) que «...no fou fins que em vaig fixar en el Nu baixant una escala de Marcel Duchamp que vaig posar-me a riure a causa de l'alleujament que em va provocar! Vaig sentir que em treia un gran pes de l'esperit, quelcom que vaig agrair infinitament». Influenciat pel fauvisme i el cubisme, William Carlos Williams va publicar dos reculls de poesia i prosa, Sour Grapes  l'any 1921 (del qual forma part «El gran número») i Spring and All l'any 1923 (del qual forma part «La rosa és obsoleta»), on començà a aplicar tècniques inspirades en la pintura d'avantguarda a la creació poètica i també a elaborar poemes a partir de quadres concrets. (S) |
||
ALGUNES PINTURES EXHIBIDES A L'ARMORY SHOW NOVAIORQUÈS DE 1913 |
||
Nu blau (Record de Biskra), 1907 Henri Matisse Musem of Art, Baltimore |
||
Nusturtiums amb el quadre 'Dansa', 1912 Henri Matisse Metropolitan Musem of Art, Nova York |
||
El salt de conill, 1911 Amadeo de Souza-Cardoso The Art Institute, Xicago |
||
Nu baixant per una escala nº 2, 1912 Marcel Duchamp Museum of Art, Filadelfia |
||
Improvisació nº 27: el jardí de l'amor, 1912 Vassili Kandinski Metropolitan Musem of Art, Nova York |
||
§ Polsi les imatges per a ampliar-les |
||
Stephan LIDL, «Art Companies: Bild und Text in William Carlos Williams' Lyrik der 20er Jarhe», Philologie im Netz, 14/2000. |
||
ALTRES POEMES DE WILLIAM CARLOS WILLIAMS EN TRADUCCIÓ DE ROSER BERDAGUÉ | OTHER POEMS BY WILLIAM CARLOS WILLIAMS TRANSLATED BY ROSER BERDAGUÉ |
|
El gran número |
||
