|
|
. Llavors per la planura de Nisa va obrir-se la terra
en ample camí, i de seguida el déu dels morts s'hi llançava
amb cavalls immortals, i forçada s'enduia la verge
plorosa en carro d'or. Ai! Prou ella xisclava,
cridant al Pare Croni, suprem: ningú va sentir-la,
dels homes ni dels déus, ni menys les molles Helees,
tant riques de sos fruits
[...]
a Zeus, que deixava
que'l germà rei dels morts famosíssim, el fill, com ell, de Cronos,
s'endugués la donzella, per força, amb immortals cavalls
[...]
Zeus, fou ell, qui al germà va donar-la,
a Hades, per esposa florida: i aquest fou qui se l'enduia
plorosa, amb cavalls immortals, al tenebrós reialme.
|
|