Traducció de Montserrat Abelló |
||
THE DISQUIETING MUSES |
Or what disfigured and unsightly
Cousin did you so unwisely keep
Unasked to my christening, that she
Sent these ladies in her stead
With heads like darning-eggs to nod
And nod and nod at foot and head
And at the left side of my crib?
Mother, who made to order stories
Of Mixie Blackshort the heroic bear,
Mother, whose witches always, always,
Got baked into gingerbread, I wonder
Whether you saw them, whether you said
Words to rid me of those three ladies
Nodding by night around my bed,
Mouthless, eyeless, with stitched bald head.
In the hurricane, when father's twelve
Study windows bellied in
Like bubbles about to break, you fed
My brother and me cookies and Ovaltine
And helped the two of us to choir:
"Thor is angry: boom boom boom!
Thor is angry: we don't care!"
But those ladies broke the panes.
When on tiptoe the schoolgirls danced,
Blinking flashlights like fireflies
And singing the glowworm song, I could
Not lift a foot in the twinkle-dress
But, heavy-footed, stood aside
In the shadow cast by my dismal-headed
Godmothers, and you cried and cried:
And the shadow stretched, the lights went out.
Mother, you sent me to piano lessons
And praised my arabesques and trills
Although each teacher found my touch
Oddly wooden in spite of scales
And the hours of practicing, my ear
Tone-deaf and yes, unteachable.
I learned, I learned, I learned elsewhere,
From muses unhired by you, dear mother,
I woke one day to see you, mother,
Floating above me in bluest air
On a green balloon bright with a million
Flowers and bluebirds that never were
Never, never, found anywhere.
But the little planet bobbed away
Like a soap-bubble as you called: Come here!
And I faced my traveling companions.
Day now, night now, at head, side, feet,
They stand their vigil in gowns of stone,
Faces blank as the day I was born,
Their shadows long in the setting sun
That never brightens or goes down.
And this is the kingdom you bore me to,
Mother, mother. But no frown of mine
Will betray the company I keep.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
LES MUSES INQUIETANTS |
|
Mare, mare, quina tieta malnascuda
o quina cosina desfigurada i de mal veure
no vas convidar, forassenyada,
al meu bateig perquè ella
enviés en el seu lloc a aquestes dames
amb caps com ous per a sargir, fent que sí
fent que sí, que sí, al cap i als peus
i al cantó esquerra del meu bressol?
Mare, que vas fer, per encàrrec, històries
sobre «Mixie Blackshort» l’heroic os,
Mare, amb les teves bruixes que sempre, sempre
acabaven fetes pa de gingebre, em pregunto
si les vas veure. si vas dir cap paraula
per deslliurar-me d’aquestes tres dames
dient que sí a la nit al voltant del meu llit
sense boca ni ulls amb el cap calb recosit.
Dins l’huracà, quan les dotze finestres
de l‘estudi del pare es reinflaven endins
com bombolles a punt d’esclatar, tu ens donaves
al meu germà i a mi galetes i Ovaltine
i ens ajudaves ambdós a cantar a cor:
«Thor està enfadat; boom, boom, boom.
Thor està enfadat; tant ens fa!»
Però aquelles dames els vidres trencaren.
Quan de puntetes les alumnes ballaven
brandant les llanternes com lluernes i
cantant la cançó de les cuques de llum, jo no
podia alçar el peu amb el vestit espurnejant,
però amb els peus pesats, m’estava dreta a un costat
sota l’ombra que em feien les meves padrines
amb els seus tristos caps, i tu ploraves i ploraves
l’ombra s’estenia, el llums s’apagaren.
Mare, m’enviaves a classes de piano
i lloaves els meus arabescs i arpegis
encara que els meus professors deien
que desafinava tot i les moltes escales
i les hores que hi passava, i sí, per dura
d’orella; no podien ensenyar-me.
Jo aprenia, aprenia, aprenia en altres indrets
amb muses no llogades per tu, mare estimada.
Vaig despertar-me un dia per veure’t, mare,
flotant per sobre meu en el cel més blau
en un globus verd on brillaven un milió
de flors i ocells blaus mai vistos,
mai , mai , però mai enlloc
però el petit planeta s’eclipsà
com bombolla de sabó, quan cridaves. Vine aquí!
I jo em vaig trobar amb els meus companys de viatge.
Ara de dia ara de nit, a vora del cap o als peus
allí fan vigília dins túniques de pedra
els rostres en blanc, com el dia en què vaig néixer
amb les seves llargues ombres a la posta del sol
que mai no enlluerna ni es pon.
I aquest és el reialme al que em vas dur,
mare, mare. Però cap mal gest meu
desvelarà amb quina companyia visc.
o quina cosina desfigurada i de mal veure
no vas convidar, forassenyada,
al meu bateig perquè ella
enviés en el seu lloc a aquestes dames
amb caps com ous per a sargir, fent que sí
fent que sí, que sí, al cap i als peus
i al cantó esquerra del meu bressol?
Mare, que vas fer, per encàrrec, històries
sobre «Mixie Blackshort» l’heroic os,
Mare, amb les teves bruixes que sempre, sempre
acabaven fetes pa de gingebre, em pregunto
si les vas veure. si vas dir cap paraula
per deslliurar-me d’aquestes tres dames
dient que sí a la nit al voltant del meu llit
sense boca ni ulls amb el cap calb recosit.
Dins l’huracà, quan les dotze finestres
de l‘estudi del pare es reinflaven endins
com bombolles a punt d’esclatar, tu ens donaves
al meu germà i a mi galetes i Ovaltine
i ens ajudaves ambdós a cantar a cor:
«Thor està enfadat; boom, boom, boom.
Thor està enfadat; tant ens fa!»
Però aquelles dames els vidres trencaren.
Quan de puntetes les alumnes ballaven
brandant les llanternes com lluernes i
cantant la cançó de les cuques de llum, jo no
podia alçar el peu amb el vestit espurnejant,
però amb els peus pesats, m’estava dreta a un costat
sota l’ombra que em feien les meves padrines
amb els seus tristos caps, i tu ploraves i ploraves
l’ombra s’estenia, el llums s’apagaren.
Mare, m’enviaves a classes de piano
i lloaves els meus arabescs i arpegis
encara que els meus professors deien
que desafinava tot i les moltes escales
i les hores que hi passava, i sí, per dura
d’orella; no podien ensenyar-me.
Jo aprenia, aprenia, aprenia en altres indrets
amb muses no llogades per tu, mare estimada.
Vaig despertar-me un dia per veure’t, mare,
flotant per sobre meu en el cel més blau
en un globus verd on brillaven un milió
de flors i ocells blaus mai vistos,
mai , mai , però mai enlloc
però el petit planeta s’eclipsà
com bombolla de sabó, quan cridaves. Vine aquí!
I jo em vaig trobar amb els meus companys de viatge.
Ara de dia ara de nit, a vora del cap o als peus
allí fan vigília dins túniques de pedra
els rostres en blanc, com el dia en què vaig néixer
amb les seves llargues ombres a la posta del sol
que mai no enlluerna ni es pon.
I aquest és el reialme al que em vas dur,
mare, mare. Però cap mal gest meu
desvelarà amb quina companyia visc.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
Les muses inquietants, 1916 Giorgio de Chirico Col.lecció privada |
||
§ Polsi la imatge per a ampliar-la |
||
(Or) Sylvia PLATH, Collected Poems, Ted HUGHES (ed.), Nova York: Harper and Row, 1981. |
||
Sylvia Plath (1932-1963). A collection of critical, historical and biographical information at the Modern American Poetry Site. Compiled and prepared by Karen Ford and Cary Nelson. |
||
Sylvia Plath: Bibliography of Translations. At the Sylvia Plath Homepage,  site maintained by Anja Beckmann, Leipzig (Germany). |
||
Joyce Carol OATES, «The Death Throes of Romanticism: The Poetry of Sylvia Plath», originally published in Southern Review, vol. 9, n. 3, July 1973 (Summer). At Celestial Timepiece: A Joyce Carol Oates Home Page. |
||
ALTRES POEMES DE SYLVIA PLATH EN TRADUCCIÓ DE MONTSERRAT ABELLÓ | OTHER POEMS BY SYLVIA PLATH TRANSLATED BY MONTSERRAT ABELLÓ |
|
Encantador de serpents |
||
Imatge d'una batalla de l'òpera El mariner |
||
