Traducción de Juan Gabriel López Guix
 
   
EL POETA S’ADREÇA A CARAVAGGIO DAVANT DE DAVID
AMB EL CAP DE GOLIAT A LA MÀ

És meu, no teu, el cap tallat:
sóc jo qui penja –boca oberta,
ulls fora d’òrbita, la sang
degotant càlida i espessa–
de la mà esquerra d’un rival
absent i trist, molt jove encara.
Sóc jo qui escriu el que has pintat:
meu és l’error, teva la imatge
de la derrota del gegant
decapitat, inflat de cara.
A qui l’envies, el retrat?
De qui esperem un gest de gràcia?




5




10

EL POETA SE DIRIGE A CARAVAGGIO ANTE DAVID
CON LA CABEZA DE GOLIAT EN LA MANO
Mía, no tuya, es la cabeza:
soy yo el que cuelga –boca abierta,
ojos salidos y esa sangre
que cae cálida y espesa–,
al que un rival alza en su izquierda,
ausente y triste, aún tan joven.
Soy el que escribe lo que pintas:

mío el error, tuya es la imagen
de la derrota del gigante
decapitado, hinchado el rostro.
¿A quién envías el retrato?
¿A quién la gracia suplicamos?




5




10


David con la cabeza de Goliat, 1609-1610
Michelangelo Merisi, llamado Caravaggio
Galleria Borghese, Roma

 
§ Pulse la imagen para ampliarla
   
 
(Or) Poema inédito del autor cedido a la revista.
Flux. Blog de notes de Jaume Subirana.
 
Pàgina de Jaume Subirana. Currículum, llibres publicats, algunes mostres de la seva producció, papers academics.
OTROS POEMAS DE JAUME SUBIRANA EN TRADUCCIÓN DE JUAN GABRIEL LÓPEZ GUIX |
ALTRES POEMES DE JAUME SUBIRANA EN TRADUCCIÓ DE JUAN GABRIEL LÓPEZ GUIX
  Pasmado ante la anunciación de Fra Angelico