Rodo amb ella al volant del meu vehicle
per una carretera secundària
flanquejada de terres de rostoll
i extensions boscoses que esdevenen
un vague cobertor als meus ulls: en dècimes
de segon el rectangle horitzontal
del polsós parabrisa em dóna vistes
que no tinc temps de registrar i que suren
en l’espai infinit fins que s’escolen,
produint una ratxa sibilant,
a banda i banda del capot.
Pletòric
de facultats, recorro aquest trajecte
com si ho hagués fet sempre (centenars
o milers de vegades), engolint
quilòmetres a una velocitat
acceptable i no trobant més que sots
i pedres pel camí quan emergeix
una construcció de planta baixa
d’entremig d’una arbreda atapeïda
que em reclama l’atenció. La casa,
que també mostra senyals d’estar buida,
la veuré escolar-se a la nostra dreta
deixant anar un xisclet enrogallat.
Una mixtura de sensacions
i veus interiors s'arremolina
al meu cervell. Per ofegar el so ronc
del motor, ja tinc música a la ràdio. |
5
10
15
20
25 |
