Ambrose Gwinnett Bierce va néixer a Horse Cave Creek (Ohio) el 24 de juny del 1842, al si d'una família on ell era el desè de tretze germans i el més jove dels que arribaren a l'edat adulta. Curiosament, tot ells foren batejats amb noms que començaven per la lletra A, en el que potser es podria considerar com una premonició de l'interès del jove Ambrose per les lletres i per la pulcritud en la seva disposició. Als quinze anys va marxar de casa i va establir-se pel seu compte en una ciutat veïna, Warsaw (Indiana), on va treballar durant dos anys d'aprenent de tipògraf en un diari abolicionista. Als disset, sota la protecció del seu oncle Lucius Bierce, va ingressar a l'Institut Militar de Kentucky, que era en aquella època l'establiment militar d'ensenyament secundari més prestigiós del Sud. Un any després, però, el va abandonar i va tornar a Indiana. Poc després, l'abril del 1861, tot just esclatar la guerra civil nord-americana (1861-1865), es va allistar a les files unionistes responent a la crida que havia fet Abraham Lincoln quatre dies abans. Amb el 9è Regiment de Voluntaris d'Indiana va participar en algunes de les campanyes importants del conflicte i va lluitar, entre d'altres, a les batalles de Shiloh, Stone's River i Chickamauga (només a Shiloh van morir més de vint mil soldats). A partir del 1863, va contribuir en qualitat d'enginyer topogràfic a l'elaboració de mapes per a les tropes federals. El 1864 va rebre una greu ferida al cap que el va obligar a començaments del 1865, poc abans de la fi de la guerra, a llicenciar-se de l'exèrcit, el qual va abandonar amb el grau de tinent.
Bierce es va traslladar llavors a Califòrnia i, un cop a San Francisco, va iniciar una carrera en el món de les lletres, col·laborant a diverses publicacions periòdiques amb articles de to humorístic. A finals del 1870 es va casar amb Mary Ellen Day; i, l'any següent, el matrimoni va viatjar a Anglaterra, on van néixer els seus dos primers fills (Day i Leigh) i on Bierce va publicar articles a diverses publicacions i els seus primers llibres de relats. A Anglaterra va polir el seu estil com a escriptor satíric i crític social, dins d'una tradició en la qual havien excel·lit durant el segle anterior Jonathan Swift o Daniel Defoe. A finals del 1875, coincidint amb el naixement de la seva filla (Helen), va retornar als Estats-Units i, de nou a San Francisco, va continuar la seva trajectòria com a periodista humorístic i mordaç, tot fustigant la corrupció, la hipocresia, la religió, el sistema polític o la cobdícia del gran món empresarial.
L'any 1887 va començar una col·laboració de dues dècades amb el naixent imperi periodístic de William Randolph Hearst. Van veure la llum llavors els llibres que li han valgut la seva fama pòstuma, com l'antologia ambientada durant la guerra civil nord-americana
Tales of Soldiers and Civilians (1892, amb data d'edició del 1891, recull ampliat més tard amb el títol
In the Midst of Life 1909), diverses col·leccions de contes sobrenaturals, com
Can Such Thing Be? (1893), i el diccionari satíric
The Cynic's Word Book (1906; publicat més tard com a
The Devil's Dictionary, 1911). El 1896, Hearst el va enviar a Washington per cobrir els tràmits parlamentaris d'un projecte de llei que hauria fet pagar als contribuents el deute contret per un dels magnats del ferrocarril, magnats que eren objecte de la seva ferotge censura i els quals titllava de «ferrobandarres». Els seus articles contribuiren a la derrota de la iniciativa legislativa. El 1899, Bierce es va instal·lar definitivament a Washington per estar més a prop del seu fill Leigh, que acabaria morint a Nova York d'una pneumònia dos anys més tard. Era el segon fill que perdia, donat que Day s'havia suïcidat el 1889 com a conseqüència d'una disputa amorosa. El 1905 va morir a Los Àngeles la seva dona, de la qual s'havia separat uns quinze anys enrere, pocs mesos abans del suïcidi del seu fill gran. Només el sobreviuria la seva filla.
El 1909 va trencar la relació amb Hearst i durant els tres anys següents es va dedicar a recopilar, revisar i publicar els dotze volums de les seves obres reunides,
Collected Works. El primer d'aquests volums, publicat aquell mateix any, concloïa amb un text autobiogràfic on, havent repassat diversos episodis de la seva vida, es definia com un «supervivent únic» després d'un «festí d'insensatesa». Un cop acabada la compilació, es va dirigir cap al sud i va desaparèixer en el Mèxic inflamat per la revolució de Pancho Villa. Se suposa que va morir a la banda mexicana del Río Grande a finals del 1913 o potser a començaments del 1914, a Ojinaga o potser a Sierra Mojada. Abans de deixar Washington, l'octubre del 1913, va escriure a Lora Bierce, la dona del seu nebot Carlt, una breu nota de comiat que acabava així:
A fer punyetes la civilització! A mi doneu-me muntanyes i desert.
Adéu. Si sents que m’han col·locat contra un mur mexicà i m’han cosit a trets, sàpigues que em sembla una manera força bona de deixar aquesta vida. És molt millor que la vellesa, que la malaltia o que caure per les escales del soterrani. Ser un gringo a Mèxic... ah, això sí que és eutanàsia!
«Un incident al pont d'Owl Creek»
L'any 1927 l'influent periodista, assagista i crític nord-americà H. L. Mencken (1880-1956) va definir Ambrose Bierce com «el primer escriptor de ficció que va tractar la guerra de manera realista». I el cert és que Bierce va encarnar dins l'univers literari nord-americà una conjunció entre domini narratiu i experiència bèl•lica viscuda que no tindria cap equivalent durant el mig segle transcorregut entre la guerra de Secessió i la primera guerra mundial. Només amb l'aparició d'Ernest Hemingway va sorgir una figura literària comparable.
«Un incident al pont d'Owl Creek» és el seu conte més famós. Es va publicar al diari de William Randolph Hearst
The San Francisco Examiner el juliol de 1890, tot just unes setmanes abans de la primera execució per electrocució de la història, la de William Kemmler a Nova York. Més tard, fou recopilat a
Tales of Soldiers and Civilians (1892)
i a
In the Midst of Life (1909)
. El relat, d'estil rigorós i precís, enfronta al traductor amb un escriptor que domina plenament els recursos de la llengua i l'obliga a un intens esforç per captar i per reflectir les subtileses de l'escriptura. El desig de precisió lèxica és patent, per exemple, en l'ús de la terminologia militar. Internet resulta extremadament útil en la duplicació traductora d'aquest impuls per la precisió, donat que permet clarificar tots el problemes relacionats amb aquest àmbit. D'altra banda, la formació com topògraf de Bierce queda palesa en el traç minuciós de les descripcions, que ocupen un lloc central en el conte; Bierce no només dibuixa amb precisió la disposició geomètrica dels cossos i dels elements de l'espai on es desenvolupa l'acció, sinó que també aplica el mateix escrúpol a la representació del paisatge psicològic del protagonista.
Pel fet d'haver estat objecte de múltiples estudis crítics, el conte ofereix a més un material de primer ordre per l'exercici de la «lectura profunda» exigida per la traducció i constitueix un excel·lent banc de proves per assajar amb ell la forma d'interrogar el text que ha de dur a terme un lector atent. Al traductor més minuciós li pot interessar, per exemple, la localització exacta del conte, i la recerca documental a Internet permet respondre a aquesta pregunta. Per aquestes característiques, va ser utilitzat en les classes de Traducció Literària impartides a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona durant el curs 2012-2013. Les traduccions que aquí es presenten neixen d'aquella experiència acadèmica de traducció de l'anglès al català i al castellà. En la direcció vers el català, Joan Sellent es va centrar en aconseguir una versió final col·lectiva, supervisada i coordinada per ell. Aquesta versió s'afegeix a la realitzada per Xavier Alexandre l'any 1987 i publicada a l'antologia
Escac i mat! (Llibres de Glauco).
El text original utilitzat és la versió crítica anotada i compilada per Robert I. Evans, professor de la Universitat d'Auburn a Montgomery (Alabama). Aquesta versió, disponible a la web
The Ambrose Bierce Project,
és fruit d'anys de docència universitària i recull els comentaris d'alguns alumnes participants als seus cursos. La disponibilitat on line d'aquest material és molt valuosa i ens va permetre aprofundir en les nostres capacitats exegètiques. Oferint també on line les nostres versions, no només responem al text de Bierce, sinó que també ho fem a la iniciativa del professor Evans en el que es pot llegir com un peculiar exemple de diàleg interacadèmic.
(T)
