Georg Trakl, «el més gran poeta en llengua alemanya del nostre segle» (en mots de Claudio Magris), va publicar en vida un únic recull de poemes (Gedichte) i en tenia a punt un altre (Sebastian im Traum) quan va morir en un hospital militar de Cracòvia a conseqüència d'una dosi excessiva de cocaïna. Tenia vint-i-set anys. La curta vida de Trakl és marcada per una radical inadaptació al medi: ni en l'aspecte familiar i afectiu, ni en l'aspecte professional, ni en la seva vida de relació social arriba a assolir mai una relativa comoditat. Trakl és el producte més pur d'aquest grup d'escriptors de l'Imperi Austro-Hongarès que viuen i expressen d'una manera o altra la disconformitat amb el «món feliç» de la burgesia d'entreguerres, de l'època que precedeix el desastre de 1914-1918. És al mateix inici de la contesa que Trakl pren la dosi de cocaïna que li fou fatal, després de la batalla de Grodek (ha estat impossible saber si fou un acte intencionat o un accident). Abans, la por, el sentit de culpabilitat, la incapacitat d'establir unes relacions habituals amb el seu entorn, l'havien dut ja al límit de la normalitat. A partir d'un primer «pecat», Trakl es converteix en un errant i se situa en una mena de «més enllà» que anul·la i nega el seu món immediat. Per això, després de la seva mort, fou sotmès a una mena de magnificació religiosa, principalment pels continuadors de la revista Der Brenner, on ell havia col·laborat. Aquest Trakl pretesament «místic» no fa més que indicar, en definitiva, fins a quin punt és suggestiva la seva obra. Com a «visionari» que «crea» un món nou, supera els corrents post-romàntics o simbolistes de la poesia alemanya, i d'aquí ve la seva gran importància. I no és estrany que hom el relacioni amb Hölderlin. Un dels seus principals biògrafs, Otto Basil, ens diu: «Les fantasies de Trakl, comparables a faules o mites pel caràcter clos del seu contingut simbòlic, però que personifiquen els destins interns d'una única individualitat i per això permeten reconèixer la continuïtat de tota una evolució personal, ofereixen gairebé la imatge ideal d'un sistema neuròtic: això s'estructura en aquest cas, principalment, a través de dues dades: la genialitat i un pecat sexual de joventut». És a dir, Trakl és un transgressor de les «lleis de la normalitat» (com diu Peter Weiss de Strindberg). (T)
[De la introducció a l'Obra poètica de Georg TRAKL, Barcelona: Empúries, 1990, pp. 7-8.]
|
